El tancament de botigues tradicionals als barris i l'aparició d'establiments de moda amb gran demanda, com els negocis d'ungles, estan canviant la fesomia de les ciutats. Alguns ajuntaments, com el de Barcelona, es plantegen actuacions per no perdre el patrimoni comercial i urbanístic. La globalització té un impacte visible sobre el teixit comercial de les ciutats, amb grans cadenes i vendes en línia que substitueixen el comerç tradicional. Aquest retrocés és especialment visible a Barcelona, tot i mantenir-se actiu el comerç de proximitat: una de cada quatre merceries ha tancat entre 2016 i 2024, i han desaparegut el 30% de les sabateries i dels negocis d'alimentació, com peixateries, aviram i carnisseries, que perden pes davant els supermercats. Enmig d'aquest canvi, un grup de joves ha obert un quiosc dels d'abans, el FRED, a la Sagrada Família, una proposta que recupera la impressió en paper i la vida de barri, segons explica el seu fundador, Francesco Mori.En paral·lel, hi ha un auge de gimnasos, empreses d'emmagatzematge per a compres en línia i centres d'estètica. Segons el cens, n'hi ha uns 2.000 a la capital catalana, i han crescut un 60% gràcies a la proliferació dels centres d'ungles, apunta Sílvia Giralt, presidenta del gremi d'estètica de Catalunya. El president de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig, assenyala que els serveis que impliquen presencialitat resisteixen millor la competència del comerç en línia. A la ciutat hi ha prop de 62.000 locals comercials actius, un increment de dos punts i mig respecte al 2016.
